Sobre civisme
Per què sembla que cada dia els carrers estan més plens de papers, plàstics,llaunes...?
Per què algú llença les burilles de cigarreta a qualsevol lloc sense pensar què passarà després?
Per què algú fa servir les papereres per llençar les escombraries de casa?
Per què apareixen papereres trencades, bancs arrencats, fanals torçats, parets pintades?
Per què costa tant de recollir els excrements dels gossos?
Per què, posats a dir, costa tant dir bon dia quan trobem algú pel carrer?
Des d'Aixequem i en el marc de la darrera assemblea, ens vàrem proposar fer una anàlisi del civisme a Tona. La nostra experiència de govern ens ha posat de manifest des del primer dia que aquest, sobretot arran de les conseqüències de l'incivisme, és un tema que genera moltes queixes i preocupació per part de la ciutadania. Què es pot fer, des de la responsabilitat de govern, per intentar revertir les conductes incíviques? Una pregunta surt en primer pla: què porta a pensar a una part de la ciutadania que, amb el pagament d'impostos i la delegació de funcions en l'Ajuntament, ja no cal preocupar-se dels espais públics ni de la seva cura bàsica?
Una de les reflexions ens portava a estirar el fil de la ignorància per no saber què costa econòmicament la neteja i la reparació dels desperfectes als carrers. Actuaríem de manera més responsable si sabéssim el cost real, que repercuteix en totes les butxaques, del vandalisme i de la poca preocupació per la cura dels espais que són de totes i tots? Una altra reflexió seria saber les conseqüències per a la salut d'omplir el medi de tota mena de residus que es barregen amb l'aigua i la terra fins que ens els trobem al plat en forma de microplàstics o de metalls pesants quan mengem un enciam o un pollastre o bevem un got d'aigua.
La reflexió, també ens porta a mirar les responsabilitats que, com a responsables de la governança de la comunitat, hauríem d'assumir. Surten tres conceptes a tenir en compte: l'educació, la comunicació i, quan cal, les sancions. S'està treballant en una nova Ordenança de Civisme, ja que un dels problemes és que la normativa local actual no respon a les necessitats d'avui en dia. L'ordenança sobre civisme ha de tenir una mirada educativa evident, que hauria d'ajudar a corregir comportaments per convenciment, havent d'arribar a la sanció només en aquells casos reiteratius on la primera opció educativa ha demostrat fracassar. També tenir en compte que l'ordenança de civisme no hauria de penalitzar la pobresa. Molt interessant l'experiència d'alguna població en què s'ha intentat treballar una enquesta amb les famílies per fer arribar el debat a casa i ajudar a plantejar-se preguntes.
Les campanyes sobre civisme semblen indispensables i han de tenir continuïtat en el temps, assumint que tenen un cost que penja dels impostos, com dèiem abans. La responsabilitat és de tots i totes. El saben aquell que diu que no és més net qui més neteja sinó el que menys embruta?
www.aixequem.cat