RECUPERACIÓ D’ULLASTRES. EDUCACIÓ AMBIENTAL I PATRIMONI

L’Ullastres, el balneari que es va obrir a Tona després de la descoberta de la primera deu d’aigües sulfuroses, té un important valor històric. D’altra banda, atès que la finca on hi ha l’Ullastres és municipal, suposa una responsabilitat ineludible per a l’Ajuntament tonenc. L’any 2023, després de dur a terme gestions durant tot el mandat, es va aconseguir una subvenció de 190.000 euros de la Diputació de Barcelona per a la consolidació d’aquest edifici amb tant de valor patrimonial i sentimental. L’Ajuntament ha contractat els serveis de l’arquitecta Meritxell Ynaraja per dur a terme el projecte executiu. També s’han hagut de realitzar certs treballs preliminars. Durant aquest 2024, per mitjà de la subvenció atorgada, es faran les obres de consolidació dels murs i la coberta. 

Paral·lelament, s’ha treballat perquè, més endavant, es pugui fer realitat el Centre de Referència d’Educació i Sensibilització Ambiental d’Ullastres (CRESU). Viladrau Educació n’ha redactat el pla director, en coordinació amb l’Oficina Tècnica d’Educació i Promoció Ambiental de la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament tonenc. Aquest pla s’estructura a partir de tres eixos educatius: els d’energia i de residus, vinculats a la tan necessària sostenibilitat, i el de patrimoni cultural i natural. La previsió és que l’edifici del balneari serveixi de base per a la temàtica patrimonial i històrica. El projecte inclou la instal·lació d’un mòdul per al treball educatiu centrat en els eixos de l’energia i els residus, dues temàtiques importantíssimes i necessàries per a la pervivència humana en aquest nostre planeta. La connexió entre l’antic balneari i el mòdul es vol fer per mitjà d’una pèrgola. A més, s’aprofitarà l’arboreda del parc com a punt de trobada i, sobretot, per col·locar-hi elements interpretatius de la fauna i de la flora del lloc, incloent-hi la riera o torrent de Sant Cugat (per exemple: amb un refugi d’insectes, una bassa per a amfibis, un observatori d’ocells i algun punt d’informació de les espècies vegetals).

Així doncs, el projecte del CRESU combina alguns dels eixos i valors transversals d’Aixequem, que guien totes les nostres polítiques, en aquest cas, la Cultura, l’Educació, el Patrimoni i l’Ecologisme.

Tot i que la intervenció a Ullastres és la més rellevant, en aquesta zona hi ha la voluntat de tornar a fer visitable el pou Roqueta, com també de desenvolupar el projecte executiu de la capella de la Salut, també redactat per Meritxell Ynaraja; en aquest cas, a partir d’un encàrrec de la Diputació. Aquesta capella serà museïtzada. El pou, la Salut i, com hem dit, l’antic Balneari Ullastres, de manera ben coordinada i coherent, han de permetre conèixer el que van significar per a Tona l’obertura i l’explotació dels balnearis d’aigües sulfuroses, així com el fenomen de l’estiueig.

Totes aquestes iniciatives son un bon exemple de com, per mitjà del treball constant i en equip, hem impulsat i continuarem impulsant el manteniment, la visibilització i l’aprofitament –des de diversos angles- del valuós patrimoni del nostre municipi. 

Aquests nous recursos educatius i culturals, sumats als altres continguts patrimonials que Tona ja ofereix (Camp de les Lloses i Castell, rutes diverses, entorn natural, cicle festiu...), tenen un potencial enorme i representen, en més d’un sentit, una bona inversió, un bon impuls.

Aixequem